La primera sensación que me aflora es de armonía y de paz. La certeza que todo-está-bien. Y así se activan mis sentidos.
Escucho el silencio, la brisa, el rumor de los árboles. Escucho el rugido de la tormenta, el sonido de los pájaros.
Mi mirada se embriaga con la vista de las cumbres. Me sorprenden las infinitas gamas de verde en el bosque, ese cielo sembrado de tantos colores. ¡Es increíble la transparencia del aire que respiro!
Saboreo el agua de los torrentes. Descubro en el agua, el mejor elixir que he
bebido. ¿Quién dice que es insabora?. Disfruto de su no-sabor, de su frescor, de su capacidad de saciarme. La toco y la siento.
Percibo el frescor del agua del arroyo en mis pies cansados, la ambivalencia de esas rocas impresionantes -calientes en el lado que les da el sol y frías a la sombra-.
Y esa flor. La flor que no he podido evitar tocar. La flor que luce su textura aterciopelada. Huelo su perfume, el olor de la tierra mojada, el aroma de los tilos, la fragancia de la hierba recién cortada.
Me sorprendo. Creo que donde vivo he perdido el olfato a base de olores de gasolina, de humos, de restos de basura. Pero aquí, en cambio, se expande este sentido redescubierto. Incluso me invita a un recorrido solo guiado por el olfato.
Se me expande el corazón y abraza todo lo que me rodea. En silencio, intentando que mi presencia no cambie nada. Me siento pequeña, frágil, solitaria...pero, al mismo tiempo, me percibo acompañada y formando parte de esta armonía y de esta paz.
Mi pequeño corazón salta agradecido, se conmueven mis entrañas y en mi interior surge una acción de gracias.
"Gracias por la vida y por la del mundo que me envuelve. Soy mujer, mecida por un abrazo amoroso. Siento que ahí quiero morar, constructora también de esa paz y de esa armonía"
Al ponerme a meditar sobre mi vivencia de la Naturaleza me surgen los rostros de otros y he querido darles espacio, dejar que afloren. Quizás sea porque, en mi caso, la contemplación de la naturaleza ha sido una vivencia personal hecha, confrecuencia,juntoconotros. Senderosyexperienciasquesehanentretejido.
Los otros han recorrido también su camino, unos delante, otros detrás, otros al mismo ritmo. A veces hemos ido hablando, con frecuencia en silencio. Nos hemos sostenido en los momentos de desfallecimiento, hemos parado a reparar fuerzas, hemos compartido el alimento y la alegría de llegar al destino. También todos estos rostros forman parte de esta armonía, de esta paz, del todo- está- bien. Un hilo intangible nos ha unido, un hilo misterioso que perdura en el tiempo... Un hilo que me vincula a conocidos y a desconocidos y que a todos nos vincula a naturaleza, a la creación, al Creador.
Mi corazón se expande y abraza todo lo que me rodea, el abrazo acoge también a los otros, mis compañeros de camino y crea lazos de solidaridad y fraternidad. Me siento mecida por un abrazo amoroso que todo lo abarca. Siento que ahí quiero morar, constructora también de esa paz, de esa armonía, de esta fraternidad. Todo está bien. Todo está bien. Todo está bien.
Mercedes
ESCOLTA DE LA NATURA
La primera sensació que m'aflora és d'harmonia i de pau. La certesa que tot-està-bé. I així s'activen els meus sentits.
Escolto el silenci, la brisa, la remor dels arbres. Escolto el rugit de la tempesta, el cant dels ocells.
La meva mirada s'embriaga amb les siluetes dels cims. Em sorprenen les infinites gammes de verd al bosc i aquest cel sembrat de tants colors. És increïble la transparència de l'aire que respiro!
Assaboreixo l'aigua dels torrents. I descobreixo l'aigua. És el millor elixir que he begut. Qui diu que és insabora? Gaudeixo del seu no-sabor, de la seva frescor, de la seva capacitat de sadollar-me. La toco i la sento.
Percebo la frescor de l'aigua de la riera abraçant els meus peus cansats, l'ambivalència d'aquestes roques impressionants. Són calentes al costat que els toca el sol i fredes quan es troben a l'ombra.
I aquesta flor. La flor que no he pogut evitar tocar. La flor que llueix la seva textura vellutada. Ensumo el seu perfum i, amb ella, l'olor de la terra mullada, l'aroma dels til·lers, la fragància de l'herba acabada de tallar.
Em sorprenc. Crec que on visc he perdut l'olfacte a base d'olors de benzina, de fums, de restes d'escombraries. Però aquí, en canvi, s'expandeix aquest sentit redescobert. Fins i tot em convida a un recorregut només guiat per l'olfacte.
Se m'expandeix el cor i se m’obren els porus de la pell amb tot allò que m'envolta. En silenci, intentant que la meva presència no canviï res. Em sento petita, fràgil, solitària...però alhora em percebo acompanyada i formant part d'aquesta harmonia i d'aquesta pau.
El meu petit cor salta agraït, es commouen les meves entranyes i al meu interior sorgeix una acció de gràcies.
"Gràcies per la vida i per la del món que m'envolta. Sóc dona, bressolada per una abraçada amorosa. Sento que aquí vull habitar, constructora també d'aquesta pau i d'aquesta harmonia"
En posar-me a meditar sobre la meva vivència de la Natura, m’apareixen els rostres dels altres. He volgut donar-los espai, deixar que els seus noms aflorin. Potser és perquè, en el meu cas, la contemplació de la natura ha estat una vivència personal feta, sovint, juntament amb altres. Senders i experiències que s'han entreteixit.
Els altres han recorregut també el seu camí: uns al davant, altres darrere i d’altres al mateix ritme. De vegades hem anat parlant, sovint en silenci. Ens hem sostingut en els moments de defalliment, hem parat a reparar forces, hem compartit l'aliment i la joia
d'arribar al destí. També tots aquests rostres formen part d'aquesta harmonia, d'aquesta pau, del tot-està bé. Un fil intangible ens ha unit, un fil misteriós que perdura en el temps... Un fil que em vincula a coneguts i desconeguts i que a tots ens vincula a naturalesa, a la creació, al Creador.
El meu cor s'expandeix i abraça tot allò que m'envolta, l'abraçada acull també els altres, els meus companys de camí i crea llaços de solidaritat i fraternitat.
Em sento bressolada per una carícia amorosa que tot ho acull. Sento que hi vull habitar, constructora també d'aquesta pau, d'aquesta harmonia, d'aquesta fraternitat. Tot està bé. Tot està bé. Tot està bé.
Mercedes
